La selecció catalana d'hoquei en línia podria renunciar a prendre part en el Campionat del Món

Catalunya estudia la conveniència o no de viatjar a Canadà per a intervenir en el pròxim Campionat del Món d'hoquei en línia. Les amenaces de boicot realitzades per països com Espanya, la República Txeca, França, Itàlia i Portugal –que curiosament no participarà–, obliguen a la Federació Catalana de Patinatge a replantejar-se la seva debut oficial.
L'anterior secretari d'Estat per a l'Esport del Partit Popular, Juan Antonio Gómez-Angulo, va enviar una carta a tots els ministeris d'Afers exteriors d'aquells països amb algun representi en la federació internacional de patinatge (FIRS) per a denunciar l'acord del 26 de març a Miami quan es va aprovar l'ingrés de Catalunya, una acció que Rafel Niubò, secretari general del Esport de la Generalitat, va qualificar com “una clara intromissió del govern espanyol per a forçar a les federacions esportives a votar en contra de l'acord. Quieta clara qui polititza l'esport”, va dir.
Niubò va denunciar que la “Federació Espanyola de Patinatge ha buscat adhesions al boicot dels països participants” i, encara que l'èxit de la seva iniciativa no ha estat majoritari, sí que és suficient per a crear un cisma dintre de la FIRS que no desitja causar la Federació Catalana que, no obstant, parlarà “amb tots els implicats per a explicar-los el nostre punt de vista”, va explicar Ramon Basiana, el seu president, que vol arribar a l'assemblea anual de la FIRS en Fresno (EUA), el mes d'octubre, amb les majors possibilitats d'aconseguir el seu reconeixement definitiu.
El mandatari de la Catalana va desmentir que Catalunya s'hagi donat de baixa de cap competició.Estem enfront d'un boicot lamentable que, en 2004, recorda polítiques del passat, va insistir Niubò, qui va estar en contacte amb el nou secretari d'Estat per a l'Esport, Jaime Lissavetzky, amb qui tornarà a parlar del tema durant el dia d'avui.
Qui gens té, gens ha de perdre”, va insistir el secretari del Esport, que vol arribar al final: “Demanar boicots és lleig i és forçar la situació. Enfront d'això volem continuar. Ho volen els ciutadans de Catalunya, la UFEC i el Govern. No acceptem cap renúncia
Ara serà la junta directiva de la Catalana la qual decidirà què és millor. L'objectiu és Freixe. No hem fet gens il·legal per a aconseguir aquest reconeixement, el que ocorre és que tenim un problema intern en el país, no amb la FIRS per la qual estem reconeguts, va dir Basiana.
El lletrat Ignasi Doñate, director general del Esport, va analitzar el contingut de la carta de Gómez Angulo en la qual es produeixen flagrants contradiccions jurídiques, a més d'incórrer en desconsideracions contra Isidre Oliveras de la Riva, president de la FIRS. L'estil de la missiva, com va dir, Niubò, és més pròxim a L'escopeta nacional que a la societat democràtica del segle XXI
Gómez-Angulo va enviar una carta per a evitar que Catalunya sigui reconeguda
Gómez-Angulo exposa en la seva missiva, traduïda de l'anglès ja que va ser remesa a tot qui pogués influir en la decisió d'invalidar els acords de Miami, que es vulneren els criteris de la “Carta Olímpica, dels estatuts del *CIO i la legislació esportiva espanyola”, sense que s'hagi imposat cap recurs contra l'aprovació, va destacar Ignasi Doñate, que va remarcar que la Carta Olímpica no és d'aplicació en aquest cas. Segueix: “...la legislació espanyola en vigor en matèria esportiva estableix que són competències del CSD autoritzar o denegar la participació de les seleccions espanyoles en competicions oficials internacionals...”, quan aquí intervé la *Federació Catalana que no representa a Espanya sinó al patinatge català. “Que només les federacions esportives espanyoles ostentaran la representació d'Espanya en les activitats i competicions esportives de caràcter internacional...”, més del mateix. Doñate va assenyalar que “la normativa esportiva espanyola és distinta a la de la resta del món i va lamentar l'error d'obrir un expedient disciplinari contra els dirigents de la Catalana, en aquest cas contra el seu president segons l'article 76,2 de la Llei d'Esport que afecta a dirigents de l'esport espanyol, que tampoc és el cas. “Sobre aquests apartats existeix a Espanya àmplia jurisprudència com a conseqüència de sentències emeses en contra d'actuacions o intents de vulnerar l'indicat en ells”, diu Gómez-Angulo emparant-se en un decret de 1982, derogat dues vegades per la Llei de l'Esport de 1990 i la del Esport de Catalunya de 2000. |